Resultats de la cerca

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…

Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez

Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí La Noche i La Mañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La moral de la derrota 1900, Los frailes de España 1904, Teatro y novela 1906, De la dictadura a la república La vida política en Portugal 1908 i Sagasta, Melilla, Cuba 1908

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d' Alfons Carles I , germà de Carles VII El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la Tercera Guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936 En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva…

Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió de …

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i…

Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…

Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia política de la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en…

Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal…