Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
provençal
Dit del conjunt de la cultura occitana.
L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc
provençal
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà.
Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de labiodental v vaca…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…
literatura provençal
Literatura occitana
Literatura escrita en dialecte provençal i, per un ús antic, el conjunt de la literatura occitana.
provençal alpí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.
Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez
Évariste Lévi-Provençal
Història
Arabista.
Catedràtic a les universitats d’Alger 1927 i de la Sorbona 1945, és autor d’una Histoire de l’Espagne musulmane 1944, que arriba fins el 1031, i d’importants articles sobre la història andalusina posterior Revisà el catàleg de manuscrits àrabs d’El Escorial i el continuà
Armana Prouvençau
Publicació anual, en occità, fundada a Avinyó el 1855, i que, sota formes diverses, no ha cessat d’aparèixer fins avui.
Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”
Falquet de Romans
Literatura
Trobador provençal.
Atestat entre els anys 1215 i 1233, la seva activitat professional es manifestà a les corts italianes de Bonifaci de Monferrato i d’Otó del Carretto i a la provençal de Blacatz Fou un trobador elegant i correcte, del qual són conservades quinze poesies, de gèneres diversos, la millor de les quals és una alba religiosa Vers Dieus, el vostre nom e de Sancta Maria , atribuïda de vegades a Folquet de Marselha
Raimbaut de Vaqueiras
Música
Trobador provençal.
Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina