Resultats de la cerca

Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia 1983-88 A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la…

Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Frare franciscà, anà com a missioner a Nova Espanya 1529 La seva gran tasca consistí en la recopilació d’una gran quantitat d’informacions sobre la història nàhuatl, arreplegades de llavis dels antics nobles asteques, amb el propòsit d’entendre millor la cultura autòctona Ocupà càrrecs dins l’orde a Tlalmananco, Xoxhimilco, Puebla, Tula i Tepepulco i fou custodi i visitador de la província de Michoacán Publicà diverses obres de teologia, de predicació, de lingüística i de catequètica

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major