Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
la Pobla de Castre
Municipi
Municipi del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Éssera, aigua amunt del congost d’Olvena.
La vila , aturonada a 649 m alt, a l’interfluvi del Cinca i l’Éssera, és bastida al voltant de l’església parroquial Santa Bàrbara, del s XVIII L’antiga població i castell de Castre es troba dins el terme, dominant el pas de l’Éssera on hi ha la presa del pantà de Barasona
la Pobla d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, limitada en aquest sector per la rambla de la Maimona (límit meridional del terme), al S, i pel riu Morrón (o d’El Rodeche), límit nord-occidental del terme.
Al SE, i aprofitant les elevacions d’El Viso 893 m alt, hom ha construït un pantà, les aigües del qual han cobert gran part de les terres més baixes del terme Les hortes de la vora del riu, que aprofiten l’aigua a través d’un sistema de séquies, tenen una importància notable 215 ha, mentre el secà —dedicat sobretot a cereals— ocupa 582 ha La resta 3 150 ha és de muntanya poc productiva i de pasturatges que aprofita una migrada ramaderia ovina La vila 116 h agl 2006 626 m alt és en una petita elevació a la dreta del Millars L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-…
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó.
El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960…
Sergio Pitol Demeneghi
Literatura
Escriptor mexicà.
Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia 1983-88 A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció francesa a Mèxic…
Popocatépetl
Volcà
Volcà de la serralada Neovolcánica, de Mèxic, a l’estat de Puebla.
Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic
Juan Gutiérrez de Padilla
Música
Compositor mexicà d’origen andalús.
Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres…
Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
Angeles Mastretta
Literatura
Escriptora mexicana.
Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà
Venustiano Carranza
Història
Militar
Polític i militar mexicà.
Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització…