Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

En els Campionats del Món, guanyà una medalla de bronze en els 400 m llisos 2011 i una de plata, també en els 400 m llisos, i una de bronze en els 4 × 100 m llisos 2015També participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012 i en els de Rio de Janeiro 2016, on es proclamà campió de la prova de 400 m llisos El 2017 guanyà l’or en els 400 m al Mundial de Londres

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Presidí el Girona Futbol Club 2001-05 i la Federació Catalana de Futbol 2005-08

S’inicià al Club Natació Banyoles 2006-07, posteriorment formà part del Girona Costa Brava 2008 i del FC Barcelona 2009-15 Des del 2016 pertany al New Balance Team Fou campiona d’Espanya de 800 m llisos, en les modalitats a l’aire lliure 2015, 2016, 2017, 2020 i en pista coberta 2015, 2016, 2017, 2018, i de 1500 m a l’aire lliure 2019, 2020, 2021 i 2023 i en pista coberta 2019, 2020 El juliol del 2020 baté el rècord d’Espanya dels 2000 m a l’aire lliure amb una marca de 541,30 min, i el febrer del 2023 el rècord d’Espanya de la milla en pista coberta 424,92 En els Campionats d’Europa de cros…

Com a creador ha publicat llibres de relats  Un silenci sec 1991, premi Andròmina de narrativa 1990,  Era un secret 1998, conjunt de relats que presenten uns personatges obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant, i  L’atzar favorable  2012, novelles Un dia tranquil Barcelona 2010, premi Ciutat de Barcelona 2009,  D’incògnit  2016,  Illusions elementals  2017, premi Joanot Martorell 2016 i  Novella comercial 2024, i reculls d’articles  Els convidats de pedra  2015 i  Jardins secrets 99 llibres per tornar a llegir  2022 També ha tingut cura, en collaboració amb Javier Cercas, de l’ Àlbum…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici des del costat de llevant amb la capçalera J M Melció Aquesta església, antiga parròquia i actual santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu es troba a 740 m d’altitud, al costat del gran casal dels Llongarriu, al vessant septentrional de la serra de Malforat i dominant la riba esquerra de la riera d’Oix Mapa 256M781 Situació 31TDG548787 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, passat el Capsacosta i abans d’arribar a la masia de Maibosc, baixa, a mà dreta, una pista forestal, la qual passa vora Sant Feliu del Bac i Santa…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est J M Melció L’església de Sant Andreu de Gitarriu o de Sant Andreu de Guitarriu es troba a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu, al cantó de migjorn del puig de Bassegoda L’edifici fou construït sobre un dels graons de la cinglera, al peu del coll de Faja, al costat de les masies de Can Saladell i Can Cofí, actualment deshabitades, i dominant una magnífica panoràmica, amb les muntanyes de Bestracà, Montmajor, Montpetit i Montou que fan de marc Mapa…

Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou sovint…