Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici des del costat de llevant amb la capçalera.
J. M. Melció
Aquesta església, antiga parròquia i actual santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu es troba a 740 m d’altitud, al costat del gran casal dels Llongarriu, al vessant septentrional de la serra de Malforat i dominant la riba esquerra de la riera d’Oix.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG548787.
De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, passat el Capsacosta i abans d’arribar a la masia de Maibosc, baixa, a mà dreta, una pista forestal, la qual passa vora Sant Feliu del Bac i Santa Magdalena del Coll, que queden a mà esquerra, i surt al cap de 3 km a l’església i la masia de Llongarriu. Cal un vehicle tot terreny. (ANM)
Història
Poques són les dades històriques documentals que podem aportar avui dia sobre el remot passat d’aquesta església, època en què era coneguda amb el nom de Santa Maria Sacot; de fet una de les notícies de què disposem la proporcionen les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, en les quals apareix relacionada com a “ecclesia Sancte Marie de Cati” i “ecclesia Sancte Marie de Cote”, respectivament.
L’altra referència, molt més tardana, és facilitada pels nomenclàtors de la diòcesi de Girona confegits al final del segle XIV, en els quals figura esmentada com a “Ecclesia parrochialis Sancte Marie de Cote”.
A banda d’aquestes dues notícies tan dilatades en el temps, sabem que la seva primitiva fàbrica romànica, corresponent al segle XII, fou molt modificada en les obres de remodelació portades a terme per un tal Pal·ladi Llongarriu l’any 1672, com ho indica la inscripció incisa a la portalada de la façana ponentina que ell féu bastir. L’església parroquial de la Mare de Déu de Llongarriu perdé la categoria de parroquia en data indeterminada, i es convertí aleshores en una sufragània de la de Sant Andreu de Porreres. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular i capçalera a llevant sense diferenciar.
I. Sala
Un aspecte de l’interior de l’església des de la capçalera vers ponent.
J. M. Melció
L’església de Santa Maria de Llongarriu presenta una planta amb una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, i coberta per una volta de canó apuntada.
A l’interior de la nau els murs són resseguits per un banc seguit. Tres finestres, dues a migdia i una a llevant, donen llum al temple.
La porta d’entrada és situada a la façana de ponent; és rectangular. A la llinda podem llegir la data 1672, que correspon a l’any que fou modificada; segurament, a l’origen era d’arc de mig punt.
Aquesta és, segons R. Sala i N. Puigdevall (El romànic de l’Alta Garrotxa), l’única transformació haguda a l’església. Aquests autors la daten, tenint en compte la forma rectangular sense absis i el campanar d’espadanya de doble obertura que s’aixeca damunt la façana de ponent, al segle XII o al començament del XIII. Aquesta datació pot ésser confirmada pel tipus d’aparell que presenta: carreus de mida regular, ordenats en filades, com la majoria d’esglésies rurals de la Garrotxa.
Pel que fa a l’absis d’estructura rectangular veiem que, en altres casos que també es presenta així, normalment és degut a una substitució de l’absis primitiu semicircular; aquí, però, l’anàlisi dels murs i de la planta no sembla demostrar aquesta possibilitat. Aquest tipus d’església sense absis diferenciat apareix també a la Vall del Bac, a Sant Miquel de la Torre, i en algunes esglésies empordaneses com les de Santa Maria de Vilafant o Sant Vicenç de Vilamalla, que poden ésser datades al segle XIII, en un clar exemple de l’esgotament de les formes romàniques davant el món gòtic. (EBC-JAA)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 87.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 76 i 88.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 67.
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 106. (MLIR)
Bibliografia sobre l’església
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 106.