Resultats de la cerca

L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…

Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros  1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva…

Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…

Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200…

Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció…

Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…

Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la…

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria…