Resultats de la cerca

Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…

Nebot del poeta Simònides, serví, entre d’altres, a la cort de Hieró de Siracusa, on competí amb Píndar De la seva obra solament són conservats quinze epinicis i vuit ditirambes Contràriament a Píndar, Baquílides exposà el tema mitològic, d’una manera íntegra La seva poesia influí considerablement en la lírica grega posterior i en la lírica llatina de caràcter més clàssic Horaci

Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio…

Fou un dels primers divulgadors de l’hellenisme a la Itàlia prerenaixentista, en introduir manuscrits de Plató, Xenofont i Píndar, entre d’altres que portà de Constantinoble

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes…

Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de les seves elegies amoroses

De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic