Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
quinqué
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit de vidre, porcellana, metàl·lic, etc, i proveït d’un tub de vidre que estableix un corrent d’aire a l’interior i manté la flama; disposa també generalment d’un pàmpol exterior.
Joan Izquierdo i Capdevila
Filosofia
Cristianisme
Religiós augustinià, pensador il·lustrat.
Fou vicari provincial i prior Sobresortí com a predicador És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals Philosophiae Libri quinque publicae arenae expositi 1786, El amigo de los hombres 1797 i El justo elogio 1803
Marco Antonio Flaminio
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta italià.
Participà en el concili de Trento i propugnà una reforma eclesiàstica, però dins la línia ortodoxa Escriví poesia amorosa Lusus pastorales , ‘Jocs pastorals’, publicats a Carmina quinque illustrium poetarum , 1552, d’inspiració bíblica Paraphrasis in triginta Psalmos , 1546 i religiosa De rebus divinis carmina, 1551
Gioseffo Zarlino
Música
Compositor i teòric italià.
Deixeble de Willaert, fou organista i mestre de capella de Sant Marc de Venècia 1565-90 Les seves obres, motets i madrigals, es troben en colleccions de l’època i en Quinque vocum moduli 1549 i Modulationes 6 vocum 1566 Fou el teòric més complet del Renaixement, i amb la seva autoritat contribuí a substituir el sistema modal de l’edat mitjana pel sistema tonal/> Són cèlebres els seus tractats Institutioni harmoniche 1558, Dimostrationi harmoniche 1571 i Sopplimenti musicali 1588
John Mayow
Metge anglès.
Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque
Pere Sitjar
Cristianisme
Teòleg mercedari.
Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491
Constanzo Porta
Música
Compositor italià.
Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze misses, dotze…
Pietro Pomponazzi
Filosofia
Filòsof renaixentista italià.
Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium effectuum…
Joan Gelida
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Renuncià a ensenyar a les universitats de València i de Coïmbra i s’incorporà, a París, al collegi renovador del cardenal Lemoine i, després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a ésser principal…
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina