Resultats de la cerca

Típic exponent de l’època classicitzant de la literatura al seu país, es féu famós amb el poema Dušenka 1775, imitació de Psyché de Lafontaine, amb elements populars

Estudià els moviments irregulars del cometa Encke i féu una anàlisi de totes les observacions fetes des del 1819 per tal de trobar les pertorbacions planetàries possiblement responsables del seu moviment irregular

Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de recursos de…

Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971

Caigué presoner a Cusima i participà en la revolució del 1905 És autor de novelles sobre el camp Lišnij , ‘El sobrer’, 1913, els mariners Ženščina v more , ‘La dona del mar’, 1918 i la guerra civil Zub za zub , ‘Dent per dent’, 1922 L’obra més important, la novella històrica Cusima , pinta l’heroisme del mariner rus i la inèpcia del comandament tsarista Fou premi Stalin el 1941

Fou procurador del tribunal de guerra del 1781 Intentà de donar a la història un rigor científic i revalorà l’estudi de les cròniques i altres documents La seva tasca d’historiador fou influïda per l’illuminisme francès

Professor al City College de Nova York Format sota Josiah Royce i William James, formulà el principi de la polaritat, segons el qual, per a la determinació conceptual dels fenòmens, hom necessita la confluència d’elements oposats S'ocupà també de problemes d’ètica i de filosofia política i propugnà una normativitat d’aplicació situacional Les seves obres principals són Reason and Nature 1931 i Law and the Social Order 1933

Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla…

A París entrà en contacte amb el postimpressionisme i els fauves , i el 1909 fundà, amb Kandinsky i d’altres, la Neue Künstlervereinigung, dins l’òrbita de l’expressionisme alemany Rebé la influència del cubisme i es dedicà a pintar cares, on reflectí la realitat i el seu sentiment amb formes típicament expressionistes