Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Rafaela Carneiro Sánchez

Rafaela Carneiro Sánchez
Arxiu família Carneiro
Bitlles
Jugadora de bowling de deu.
Començà a jugar amb el club manresà Bages Bowling Club 2003-05, competí amb el Sweetrade Bowling Club Bellavista 2006-07 i fou part activa en la consecució de l’ascens de l’equip femení a la primera divisió estatal El 2008 fitxà pel Club Bowling Barcelona Guanyà el Campionat Nacional AMF-Qubica 2008 i formà part de la selecció catalana que disputà el Mundial AMF-Qubica 2008
Rafaela Ramos Sánchez
Pesca esportiva
Pescadora esportiva especialitzada en la modalitat de mar costa.
Ha estat subcampiona d’Espanya individual 2008, 2009 Amb la selecció catalana, conquerí dos títols 2005, 2009, dues medalles de plata 2008, 2012 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal i en l’edició del 2005 assolí la medalla de plata individual i la de bronze per equips
María de los Dolores Rafaela Quiroga
Cristianisme
Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio
.
Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració
Gabriel Reus i Mas
Historiografia catalana
Investigador i religiós.
Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant…
Joan de Margarit i de Biure
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit
Francesc Milans del Bosch
Història
Guerriller.
Fill de Ramon d’Arquer i de la pubilla Rafaela Milans del Bosch i Canal Lluità contra la invasió napoleònica atacà les forces de Duhesme quan es dirigien a Girona i assolí èxits a Sabadell 1810 i al Maresme Ascendí al grau de general Oposat a l’absolutisme de Ferran VII, s’alçà en armes juntament amb el general Lacy 1817 fracassat el moviment, fugí a França Tornà durant el trienni constitucional i lluità amb èxit contra la regència d’Urgell, però davant la nova invasió francesa hagué d’exiliar-se de nou El 1830 feu una incursió a l’Empordà contra el règim de Ferran VII Era pare…
Ramon Lladró i Mallí
Literatura catalana
Autor teatral.
D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…
marquesat de Vilanova i la Geltrú
Història
Títol concedit el 1889 a Rafaela de Torrents i de Higuero.
Passà als Samà i als Fontcuberta
Ramon Lladró i Mallí
Teatre
Autor teatral.
D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…