Resultats de la cerca

A Guebellí Petit hi ha una important surgència vauclusiana ses Fonts Ufanes Hi ha 211 ha de pinedes, 105 ha d’alzinars i 690 ha de garriga Els conreus ocupen unes 1 700 ha 52% del terme, de les quals només unes 140 són de regadiu els més importants són els cereals, ametllers, garrofers i figueres al pla, i oliveres a la part de muntanya Hi ha ramaderia, principalment bestiar oví i porcí La població tendeix a disminuir per emigració als centres turístics i industrials pròxims Inca, Pollença i Alcúdia La vila 2 103 h agl 66 h diss 1991 campanaters o campanatencs 134 m alt és emplaçada dalt d’…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2 500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de…

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa…

Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…

Situació Església parroquial del municipi de Vilajuïga, situat a 31 m d’altitud, al raiguer de la serra de Rodes, a la vora esquerra de la riera de Vilajuïga, que recull les aigües dels barrancs que en davallen torrencialment Les cases de la població s’agrupen entorn de la vella església Mapa 258M781 Situació 31TEG079862 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la carretera de Portbou i trencar, a mà dreta, vers la que porta a Roses a 1 km de la cruïlla es troba Vilajuïga Hom hi pot anar també per la carretera de Figueres a Roses abans de la darrera població, cal agafar la…