Resultats de la cerca

L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta

En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de…

El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947 és un petit edifici, romànic s XI, citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix

Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses…

Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…

Dominicà 1778, fou cronista de l’orde i de la ciutat i Regne de València Publicà la primera part d' Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer 1804, l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 1804, Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia 1810, i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes

Sis vegades internacional amb la selecció espanyola, fou campiona d’Espanya de llançament de disc 1974 i campiona de Catalunya en 100 m 1971, 1972, 100 m tanques 1974, llançament de disc 1972, 1974, 50 m tanques en pista coberta 1975 i llançament de pes en pista coberta 1975 Així mateix, establí els rècords d’Espanya de 50 m tanques en pista coberta 1975 i de relleus 4 × 200 m amb l’equip del CE Universitari 1971, i els de Catalunya de 100 m 1972, disc 1974, 4 × 100 m 1973, amb una selecció de Barcelona i de 60 m en pista coberta 1971

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver interposat…

Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d’Urgell

S’inicià al Balaguer 1950-51, passà per la Unió Esportiva Lleida 1951-57 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-61 Interior dret, disputà 78 partits amb el Barça Fou traspassat al València 1961-65, on jugà 59 partits a la primera divisió, i retornà al Lleida 1965-66 i al Juneda 1970-71 abans de retirar-se Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1962, 1963 Internacional B en dues ocasions, també formà part d’una selecció de Catalunya en dos partits, amb motiu de les noces d’or del Club Esportiu Europa i l’Associació Lisboeta