Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
vescomtat de Canet
©
Història
Territori feudal concedit per Sanç I de Mallorca (1321) a favor del seu conseller Guillem de Guàrdia (o Saguàrdia), senyor del castell de Guàrdia, al Ripollès, i de la baronia de Canet.
Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris…
Església de Natzaret (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, la construcció de la qual s’hauria de situar entre la darreria del segle XII i l’inici del XIII, es troba a l’actual plaça del Rei actualment, de la seva fàbrica romànica no conserva cap vestigi, car l’edifici fou totalment remodelat al darrer terç del segle XVI i avui dia és la seu de la congregació de la Puríssima Sang De la seva antiguitat, n’ha restat testimoni en una sentència datada el 1214 arran d’un plet mantingut entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona en l’esmentada sentència es manà que el clergat de la catedral, per tal d’…
marquesat d’Argençola
Història
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera
Joan de Castellnou
Literatura catalana
Preceptista i poeta.
Vida i obra Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrançade les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que’s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber 1341, que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1341, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total,…
castell de Carmençó
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà).
És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva…
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia catalana
Historiador, polític i advocat.
Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà estudis sobre els…
Guislabert II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1070/74-1102).
Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…
Pere II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408).
Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el…
Pere Antoni Ribera
Història
Bandoler.
Frare augustinià S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler mossèn Senent en canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d' el Frare Capturat a l’Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina