Resultats de la cerca

Es destacà en l’estudi de les qüestions penitenciàries El 1879 fundà l’Asociación para la Reforma Penitenciaria en España i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm i a Roma Fou un dels promotors de la nova presó cellular de Barcelona Publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari

En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris

Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret

El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…

Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de Cort del…

Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà