Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Roma
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
saqueig de Roma
Història
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.
Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i…
Club de Roma
Associació fundada el 1968, a Roma, per Aurelio Peccei.
Interessada per l’esdevenidor de la humanitat, es proposa d’estudiar en profunditat les situacions conflictives, llurs causes i llurs projeccions de futur, per tal de crear una consciència mundial i uns centres de decisió, amb vista a evitar les derives que poden conduir a situacions crítiques Consta d’un nombre limitat de persones qualificades, d’ideologies diferents i que representen una àmplia varietat de cultures i de sistemes de valors Des del 1991 publica informes generals sobre els temes de més rellevància per al futur de la humanitat, el primer dels quals fou “La primera revolució…
Marxa sobre Roma
Història
Episodi de la conquesta del poder per Mussolini, a Itàlia.
Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi
Tractat de Roma
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea).
Ateneu de Roma
Institució fundada per l’emperador Adrià vers el 135, prop del fòrum, per a la promoció de les lletres.
Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al s V
teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del Teatro Romano…
monument romà de Santa Maria de Panissars
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la partió d’aigües entre el Pertús (Vallespir) i la Jonquera (Alt Empordà).
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi
rei dels Romans
Història
Dignitat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d' august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma
Lloba capitolina
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina