Resultats de la cerca

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…

Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal

Neix als Carpats Orientals, a la Bucovina ucraïnesa, i desemboca al S de Galaţi Romania

Neix als Carpats orientals, dins Ucraïna, traça la frontera entre Romania i Moldàvia i desemboca aigües avall de Galaţi

És format a Dej Romania per la conjunció del Gran Someş i el Petit Someş, passa per Satu Mare i desemboca poc després d’entrar a Hongria

Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic

És el port fluvial més important del país i nus de comunicacions amb Romania un pont doble, de carretera i ferrocarril i de 224 m de llarg, l’enllaça amb la riba esquerra del Danubi Indústria alimentària, metallúrgia, refineries de petroli

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…