Resultats de la cerca

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista oficial del club

Dedica especial atenció al futbol i a la boxa, tot i que inclou alguna crònica d’altres esports i notícies d’Espanya i de l’estranger Fou propietat de J Ripoll i fou dirigida per Alonso Ruiz A les portades hi figuren caricatures de futbolistes signades per Teté Se’n publicaren pocs números

Dedicat als resums dels partits de futbol de la Lliga de primera i de segona divisió espanyola, entre els seus presentadors es troben els catalans Pedro Ruiz 1972-75 i Josep Maria Casanovas 1981-82 Els periodistes que l’han presentat més temps han estat Matías Prats 1981-93 i Juan Carlos Rivero 1994-2004 Considerat una escola de periodistes esportius a l’Estat espanyol, incorporà la moviola, consistent en la innovació tècnica de la repetició a càmara lenta d’imatges i de jugades dubtoses per a la seva anàlisi L’any 2005 fou substituït temporalment per El Rondo de Estudio Estadio…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…