Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
erg
Erg del Sàhara
© Corel / Fototeca.cat
Geomorfologia
Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions (gassi).
En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn Aristida pungens que es troben als vessants i a les parts més baixes Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
tassili
Geomorfologia
Altiplà de gres amb un front molt acusat.
La seva superfície es troba més o menys aixaragallada per les aigües d’escorrentia o pels uadis És un relleu característic del Sàhara
hamada
Geomorfologia
Forma de relleu característica del desert.
És un altiplà estructural de superfície pedregosa, desenvolupada sovint sobre una capa de roques calcàries d’origen continental L’erosió eòlica —en aquest cas la deflació— arrossega la sorra del damunt i només hi deixa els fragments més grollers L’hamada apareix, doncs, coberta per una gran quantitat de rocs angulosos Són nombroses a la part nord del Sàhara, i poden prolongar-se sovint en forma de turons testimoni
duna
Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions…
barcana
Geomorfologia
Duna en forma de mitja lluna, freqüent als deserts de sorra de l’Àsia Central (Turquestan) i en alguns sectors del Sàhara (Mauritània), en àrees de sòls compactes, feblement alimentats de sorra i amb règim de vents unidireccionals.
Les barcanes es presenten generalment aïllades, amb una altitud que oscilla entre 1 i 15 m i un diàmetre de 40 a 70 m progressen en el sentit del vent, amb els dos corns projectats cap endavant, més baixos i avançant més de pressa que no la resta de la duna