Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
cetònia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels escarabeids que tenen els èlitres generalment iridescents.
Les larves són xilòfagues i fitosapròfites, i els adults, essencialment fitòfags, s’alimenten de nèctar, saba, pollen i teixits vegetals tous
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Després de treballar a Hongria, el 1860 es traslladà a Viena Escriví òperes La reina de Saba , 1875, concerts per a violí i composicions de cambra
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
cuscuta
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals paràsites, de la família de les convolvulàcies, sense fulles ni clorofil·la.
Les tiges són volubles i molt primes, amb aspecte de cabells, i tenen un color blanquinós, groc o rogenc Presenten haustoris que penetren dins els teixits liberians de les plantes parasitades i en xuclen la saba elaborada Algunes espècies són paràsites de plantes conreades i ocasionen molts danys a diversos conreus, especialment de lleguminoses
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic de cobla i compositor de sardanes.
Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc
poda
Agronomia
Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d’un arbre, d’un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients i que el que…