Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
música del monestir de Sant Cugat del Vallès
Música
Música desenvolupada a l’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un…
rocòdrom
CM SANT CUGAT / JOSEP MARIA CASAJUANA
Escalada
Estructura artificial similar a una paret d’alta muntanya que està proveïda de preses i de vies que tenen un grau de dificultat tècnica divers, utilitzat sobretot per a entrenar-s’hi i també per a fer-hi competicions.
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant…
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, SantCugatdelVallès, i d’Hostalets de Pierola,…
miniatura
© Fototeca.cat
Art
Arxivística i biblioteconomia
Pintura de figures petites, ornaments, etc, feta sobre pergamí, vitel·la, etc, en els manuscrits medievals, en els missals, etc.
La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels s IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del s V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del s VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del s VII fins al s IX, època en què…
abadia ‘nullius’
Cristianisme
Territori eclesiàstic regit per un abat dependent immediatament de la Seu Apostòlica.
A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als s X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, SantCugatdelVallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el s…
mosquit tigre
© J. Gathany / CDC
Zoologia
Mosquit de la família dels culícids, originari de les selves del Sud-est Asiàtic, transportat accidentalment a Albània, els EUA, Brasil, Mèxic, Itàlia, França i Catalunya.
Fa entre 2 i 10 mm i és de color negre amb ratlles blanques Les seves picades causen inflamacions i una gran irritació epidèrmica En països tropicals i subtropicals poden ésser vectors de diferents tipus de virus, com els que produeixen el dengue, la febre groga o la febre del Nil Ni a Catalunya ni a Europa no s’ha observat que hagi actuat com a vector de cap malaltia El mosquit fou detectat l’estiu del 2004 a SantCugatdelVallès i des d’aleshores se n'han trobat colònies a Cerdanyola, Sant Quirze, el…
pedrera
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament …
golf
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina