Resultats de la cerca

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència…

Cursà la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, on es titulà el 1989 Seguidament s’associà amb l’arquitecte Tonet Sunyer, amb el qual havia treballat com a estudiant Des de la influència de Sunyer es pot entendre part dels trets que caracteritzen la seva obra posterior un interiorisme d’arrel minimalista i una arquitectura de línies rectes i volums purs D’aquest primer període, n’és una mostra el projecte per a l’adequació de la Caixa d’Arquitectes a Barcelona 1992-93 El 1993 finalitzà la collaboració amb Sunyer i el 1994 fundà BAAS Arquitectes Algunes de les obres…

Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de SantJordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de SantJordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i…

Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de SantJordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València

Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de SantJordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou…

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , SantJordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de SantJordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de…

Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…