Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis…

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1705 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al seu besnet i cinquè titular, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós El títol, sense la grandesa, passà als Sureda i als Montaner

La primera referència del topònim Savallà és de l’any 1043, quan surt esmentada la serra de Avellano com un dels límits territorials del castell de Conesa, en el document de cessió d’aquest castell que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Elisabet a Bernat Sunifred i la seva esposa Amaltruda La història d’aquest castell es presenta confusa per l’esment en la documentació de diversos indrets de la comarca amb topònims semblants Avella, Avellano, Avellan , la qual cosa fa difícil aclarir a quin castell hom s’està referint en cada cas Per alguns autors,…

Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per…

Situació Façana meridional del castell, el sector més ben conservat amb l’esvoranc de l’antiga porta ECSA - J Bolos Castell situat a l’extrem de la plana que hi ha a la part alta del poble Es troba en una zona de carena, entre la rasa de Segura i el riu Seniol, que aflueixen al Riu Corb Mapa 34-15390 Situació 31TCG555008 Segura és al costat de la carretera local T-243 que va de Conesa a Albió o Vallfogona de Riucorb El castell és al nord, al capdamunt de la població JBM Història La primera referència documental del castell de Segura es troba en el testament de Berenguer Sendred —castlà també…

L’església parroquial del petit poble de Segura, a ponent de Savallà del Comtat, és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides abans del 1154 Degué ésser una de les parròquies que l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort va reclamar al bisbe de Vic en organitzar definitivament l’arxidiòcesi Amb tot, la parròquia de Segura no va ser annexada a Tarragona i, de fet, va pertànyer al bisbat de Vic fins el 1957 La primitiva església romànica de la població ha desaparegut totalment i el seu lloc ha estat ocupat per l’actual cementiri Les seves…

Militar Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens, senyor de Savallà L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se'n el mes de desembre Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès de Los Vélez a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa 1641

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…