Resultats de la cerca

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Fou síndic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1810 fou diputat a les corts per Cervera i després anà a Cadis Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1772, hi presentà interessants treballs de tipus històric i literari, com la Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època Finestres, Caresmar, Dou, etc A la dècada…

Segon marquès de Sentmenat, estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes Membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat El ms 186 de la BC conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà Joan Tomàs, i Fèlix Amat de Llentisclar, fet que demostra l’existència de tertúlies literàries anteriors a la represa…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com “El Pont” Els…

Vida i obra Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada, on acostumaven a aplegar-se alguns nobles i eclesiàstics erudits barcelonins Aquest grup constituí el nucli de l’Acadèmia Desconfiada, de la qual Dalmases fou designat arxiver perpetu Precisament fou a casa seva que l’Acadèmia tingué la seu, i en les seves sessions pronuncià uns quants discursos històrics Publicà una Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio Barcelona 1702, completà les notícies sobre escriptors catalans publicades dins la Biblioteca Hispana de Nicolás Antonio escrivint-les als marges…

Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català,…

Desenvolupament enciclopèdic Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…