Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Simat de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla dela Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i…
Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla dela Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar…
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat dela influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom deValldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de…
els Corrals de la Valldigna
Caseria
Caseria del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la capçalera del riu de Barxeta, al vessant N de la serra de Buixcarró.
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs delaValldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí deSimat i un altre dela Xara per l’abat deValldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs dela Xara i de Massalali La mesquita…
la Safor
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alcoi-Gandia; cap de comarca, Gandia.
La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de…
riu de Xeraco
Riu
Curs d’aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants N i E del Mondúber; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d’aquest sector de la Safor; desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia.
Projecció exterior de la cultura catalana 2009
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Teatre
Música
La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país…
barranc de Malet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Xeraco que neix al vessant oriental del Replanell, dins el terme de Simat de la Valldigna (Safor), i desemboca al seu col·lector prop de Tavernes de la Valldigna.