Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
transfiguració
Art
Bíblia
Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan, sobre una muntanya que la tradició ha identificat amb el Tabor.
Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…
sinaïta
Monjo del Sinaí.
aliança
Religió
A la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge…
nabateu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental.
Hom en conserva més de 2500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades als segles II i III dC
decàleg
Religió
Els deu manaments de la llei mosaica.
Conegut a través dels llibres de l' Èxode i del Deuteronomi , constitueix el nucli de l' aliança del Sinaí aliança 7 i acompleix una doble funció d’organització social i religiosa i d’exhortació a una relació personal amb Déu i la seva llei
arca de l’aliança
Judaisme
Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança
).
Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia
ikhxidita
Història
Membre de la dinastia que governà Egipte del 935 al 969.
Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites
elohista
Bíblia
Dit d’una de les fonts, documents o tradicions principals (abreujada, E) que hom discerneix en el Pentateuc.
En serien trets característics, entre altres, l’ús gairebé exclusiu d’Elohim en lloc de Jahvè, la designació dels habitants de Canaan com a amorreus i del Sinaí com a Horeb respecte a la tradició jahvista , l’elohista accentua la transcendència de Déu les teofanies, per exemple, s’esdevenen mitjançant àngels i té un sentit ètic més depurat
guerres araboisraelianes
© fototeca.cat
Història
Conflictes bèl·lics produïts per la creació de l’estat d’Israel i la no acceptació d’aquest per part dels països àrabs.
La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i part de…