Resultats de la cerca

Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu

Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne

Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i féu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc

S'inicià com a professional en el grup de Cootie Williams Participà en els inicis del bop , del qual, juntament amb TMonk, fou creador en el seu vessant pianístic, i collaborà i enregistrà amb les principals figures d’aquest moviment Els anys cinquanta es traslladà a Europa, on sojornà especialment a París i Estocolm El seu estil, on es combinen energia i lirisme, és d’una gran complexitat harmònica, i ha estat el model en el qual s’han basat nombrosos pianistes de jazz fins avui

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561