Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Òscar Ribas i Reig
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’…
Francesc Gurri i Serra
Geografia
Geògraf i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…
Basilea 1 i 2
Economia
Acords en matèria de regulació bancària dirigits a evitar situacions d’insolvència o de fallida d’entitats financeres.
Basilea 1 és l’acord que el 1988 publicà el Comitè de Basilea de Supervisió Bancària, el secretariat del qual és al Banc Internacional de Pagaments i del qual formen part els governadors dels bancs centrals de Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Holanda, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Estats Units, Espanya i Luxemburg Feia un conjunt de recomanacions sobre els requisits de capitals mínims que s’havien d’establir per a les entitats financeres en funció dels riscos que assumeixen, com ara els préstecs A partir d’aquestes normes, els bancs havien de mantenir un capital…
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…
acció de vot plural
Economia
Dret mercantil
Acció preferent amb drets polítics no proporcionals al valor nominal, admesa a Suïssa, Gran Bretanya, els EUA i, amb limitacions, a França i a Alemanya.
energia nuclear
Economia
Energia
Tipus d’energia aconseguida industrialment mitjançant reactors nuclears.
També coneguda com a energia atòmica , forneix electricitat en quantitats significatives a través de la fissió controlada del nucli atòmic, i la primera matèria sobre la qual hom duu a terme aquest procés és principalment l’urani El 2005, prop del 16% de l’electricitat de tot el món era generada per centrals nuclears D’aquest total, el 85% procedia dels països de l’OCDE, i la resta, principalment de Rússia i alguns països de la CEI i, en menor mesura, de l’Índia i de la Xina A Europa forneix prop del 30% de l’electricitat a Àsia, el 26%, i a l’Amèrica del Nord bàsicament els EUA i el Canadà…
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
Economia
Organisme econòmic internacional que té com a objectiu promoure el creixement econòmic i l’augment del nivell i la qualitat de vida generals de la població.
Per a l’assoliment d’aquests objectius, estimula els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i formula recomanacions de polítiques econòmiques als estats membres Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l’economia de cadascun dels estats membres, i també de la resta del món, els estudis conjunturals, els informes sobre diversos indicadors clau com l’educació, la distribució de la renda, etc, així com un gran nombre de recopilacions estadístiques a partir de bases de dades exhaustives i…
escola neoclàssica
Economia
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc.
La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
Federal Reserve System
Economia
Sistema bancari nord-americà establert l’any 1914.
La gran extensió dels EUA feia difícil el control de l’oferta monetària per part d’un sol banc central, per la qual cosa es mantingué fins aleshores el sistema de banca nacional 1863, que deixava llibertat als bancs nacionals i estatals per a l’emissió de diners L’absència d’una política monetària motivà greus desequilibris, que conduïren a l’establiment, per part del Congrés del Federal Reserve System, format per la junta de governadors del sistema de reserva federal òrgan gestor de la política monetària, encarregat de la fixació del tipus de redescompte, els coeficients obligatoris, la…