Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i…
República dels Alemanys del Volga
Història
Antiga república autònoma de l’URSS, dins la RSFS de Rússia, corresponent al territori creat en temps de Caterina II de Rússia a ambdues bandes del baix Volga per a acollir les colònies d’alemanys immigrats, procedents, en bona part, de Suàbia.
El 1924 fou creada la república socialista autònoma, que fou suprimida com també els 17 districtes nacionals alemanys a la RSFS de Rússia, a Ucraïna, Geòrgia i l’Azerbaidjan el 1941, i els seus habitants uns 800 000, en bona part deportats El 1970 els alemanys a l’URSS eren 1 800 000 Bé que gradualment obtingueren el reconeixement d’alguns drets nacionals, no disposaren d’un territori propi i restaren esparsos per diverses repúbliques soviètiques Kazakhstan, Rússia, Kirguizistan i el Tadjikistan, etc, situació que no varià amb la dissolució de l’URSS i el sorgiment dels nous…
Turkestanskij Hrebet
Serralada
Serralada al SW del Kirguizistan, a la frontera amb el Tadjikistan.
Ile-Ala-Toosu
Serralada
Serralada al S del Kirguizistan, a la frontera amb el Tadjikistan.
Kirguizstan
Estat
Estat de l’Àsia central fronterer amb el Kazakhstan al N, la Xina al SE, el Tadjikistan a l’W i el S, i l’Uzbekistan a l’W; la capital és Bishkek.
La geografia física País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1000 a 3000 m, i aproximadament 1/3 a altures entre 3000 i 4000 m A l’extrem E, a la frontera amb la Xina, el pic Pobedy és l’altura màxima 7439 m Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan, d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció W penetren a gran part del territori del Kirguizstan A la frontera S hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir L’àrea de les neus perpètues…
pic de Lenin
Cim
Punt, el més alt, de la serralada de Zaalajsk, a la frontera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan (7 134 m), cobert de glaceres.
La primera escalada, d’un grup d’alpinistes soviètics, hi tingué lloc l’any 1934
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera del Pamir pel…
Rússia
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…