Resultats de la cerca

Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents

Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces

Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV…

Format al Girona HC, en edat júnior passà al CP Tenerife 1996-97 i debutà a primera divisió La següent temporada fitxà pel CP Jonquerenc, de la mateixa categoria, amb el qual pujà a la divisió d’honor Tornà al Tenerife 1999-00 –a la màxima categoria– i un any després fitxà pel Blanes, amb el qual fou campió de la Copa del Rei 2001 i guanyà una Golden Cup 2006 La temporada 2010-11 fitxà pel CP Vic, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya i es retirà Formà part de la selecció catalana que guanyà el Mundial B de Macau 2004

Lluità amb les tropes de Franco, i després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles, articles amb els quals fundà les cadenes de botigues Mobles Tarragona 1953 i Expomobi 1981 Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l’èxit amb votacions molt nodrides Fou regidor de Barcelona durant els mandats dels alcaldes Joaquiim Viola i Rafael Masó, i es distingí pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques Publicà  El libro negro de un…

En 1937-40 combaté en la Guerra Civil Entre el 1940 i el 1942, entre altres feines, féu de mestre interí a Vallfogona de Riucorb L’any 1943 començà a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic de Tarragona i el 1946 cofundà el Club d’Escacs Tarragona i participà en diversos torneigs entre el 1951 i el 1954 De formació autodidàctica, com a historiador s’especialitzà en demografia, economia, urbanisme i societat de Tarragona És autor, entre d'altres obres, d' El Corregimiento de Tarragona y su Junta en la Guerra de la Independencia 1958,…

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la…

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona