Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Milarepa
Literatura
Budisme
Poeta i místic tibetà.
La seva biografia, escrita pel seu deixeble Rechung, pot ésser considerada com un relat fidel dels fets, bé que amb elements trets del folklore i la mitologia tibetans, i constitueix una obra interessant Empès pel desig de venjança de la seva mare, Milarepa estudià la màgia negra i es convertí en un seguidor de la “senda de les tenebres” Una segona part de la biografia explica la seva conversió a la senda budista de la Llum, en la qual és guiat pel guru Marpa, després de fer-lo passar per proves i penitències severes, fins a atènyer la “victòria més gran que pugui escaure a un mortal”, segons…
Tenzin Gyatso
Christopher Michel (CC BY 2.0)
Budisme
Catorzè dalai-lama.
Nascut en una família camperola, a dos anys fou reconegut com la reencarnació del tretzè dalai-lama Cursà estudis budistes i el 1959 assolí el nivell Geshe Lharampa de filosofia budista L’any 1950 assumí el poder polític del Tibet El 1959, arran de l’empitjorament de la situació política, motivada per l’enduriment de l’ocupació militar xinesa iniciada l’any 1950 i per una insurrecció de la població, s’exilià a Dharamsala, a l’Índia, on establí un govern a l’exili i treballà per la difusió dels principis budistes i la defensa dels tibetans Com a líder visible de la resistència…
dalai-lama
Budisme
Títol del cap espiritual i polític del Tibet, el qual és tingut com una reencarnació del bodhisattvaAvalokiteśvara.
Aquest càrrec correspon al superior de la secta dels Dge-lugs-pa , o casquets grocs Quan mor, hom cerca entre els nadons un que presenti senyals d’ésser la reencarnació d’Avalokiteśvara per tal de crear-lo dalai-lama El tercer dalai-lama segle XVI rebé aquest nom dalai , mot mongòlic que significa ‘oceà de ciència' lama , mot tibetà que significa ‘mestre’, ‘monjo’, ‘honorable’ del príncep mongol Altan Kan El cinquè dalai-lama segle XVII rebé el poder temporal de Gušri Khan i edificà el palau de Potala , a Lhasa, que esdevingué la seu dels dalai-lames L’autoritat espiritual era compartida…
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població
Nālanda
Wonderlane (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Monestir de l’Índia, situat entre Patna i Rājgīr, centre d’una universitat budista molt important fundada per Kumaragupta I.
Engrandit pels sobirans guptes, constava de nombrosos edificis amb patis interiors i capelles Posseí una biblioteca monumental, ampliada constantment amb les aportacions de manuscrits, fets com a treball universitari Amb l’adveniment del corrent religiós budista tàntric, al segle XIII, Nalanda caigué en decadència, bé que intentà de continuar la seva tradició a la regió del Tibet
stupa
Arquitectura
Budisme
Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.
En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
mahāyāna
Budisme
Terme (‘gran vehicle’) que designa la forma evolucionada del budisme formada a l’Índia a l’inici de l’era actual per Aśvaghosha i els seus deixebles i estesa per la Xina, Corea, el Japó i el Tibet.
S'oposa al hīnayāna ‘petit vehicle’ i es caracteritza per la creença en la salvació per la fe en els bodhisattva especialment en Amitābha, una ètica altruista i una metafísica idealista