Resultats de la cerca

Situació Mur del sector oriental, on es veu el basament fet amb pedres i les diferents tapiades ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació anomenada el Castellet de Banyoles són situades a l’extrem sud-oest del clos del vilatge ibèric de Banyoles És a la punta d’un serrat que arriba fins al damunt de la riba esquerra del riu Ebre Hi havia una bona relació visual amb els castells de Miravet i de Móra Mapa 32-18 471 Situació 31TCF038484 Si seguim la carretera nova que va de Tivissa cap a Móra d’Ebre C-233, a uns 4 km de la primera població, en un petit revolt, surt a mà esquerra…

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa, existent ja el 1699 fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62 La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa

Formà un terme integrat primer en el de Tivissa i després en el de Vandellòs, centrat en el castell del Coll de Balaguer

L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa

La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre

Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El nacionalismo en…

Doctorat el 1877, fou nomenat cirurgià de l’Hospital del Niño Jesús de Madrid 1878, que després dirigí Fou catedràtic de patologia quirúrgica a Madrid 1888 Publicà Cirugía infantil 1887 i un tractat de patologia quirúrgica 1900

Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’administrador…

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre adjunt…