Resultats de la cerca

De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya 1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 256 ha de fruiters 167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres, 91 ha d’hortalisses 46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs i 1 ha de cereals La ramaderia de bestiar oví 257 caps complementa l’economia L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria poals i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la producció del…

És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà Formà part del vescomtat d’Évol

Entre altres noms, hom ha de destacar els d' Antoni Banyuls i de Forcada , Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar

El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr, i bastit al voltant de l’església…

Nomenat mestre de l’escola de Tuïr l’any 1780, actuà com a empresari de les representacions teatrals celebrades a benefici de l’església, i al seu voltant s’aplegaven els dramaturgs més importants del període neoclàssic del Rosselló Grup de Tuïr Fou un fervent partidari de la Revolució des del començament, i el 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats Almenys des del 1792 féu d’impressor i estampà diverses obres literàries, l' Ordo divini officii 1797 del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville i el Calendari…

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Durant la Revolució Francesa es retirà a Codalet Conflent i després es refugià a Sant Cugat del Vallès A Cuixà traduí al català les tragèdies de Racine Esther publicada el 1792 a Tuïr per Guillem Agel, que organitzava un cicle de representacions a benefici de la construcció de l’església i Athalie 1774, publicada el 1912 i el Polyeucte de Corneille Hom li atribueix també Sant Joan en lo desert i Baptisme de Sant Joan

Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví  Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin  Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant  i a Truc

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme