Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
tractat d’Utrecht
Història
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya.
Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt…
unió d’Utrecht
Història
Aliança militar establerta al febrer del 1579 per les províncies protestants dels Països Baixos (Holanda, Zelanda, Utrecht, Groningen, Gelderland, Overijssel i Frísia), com a rèplica a la unió d'Arràs
.
Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom…
Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
Províncies Unides
Història
Nom donat als Països Baixos septentrionals del 1579 al 1795.
Constituïdes república federal arran de la Unió d’Utrecht 1579, eren integrades per les províncies d’Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel Formades per l’emancipació d’aquests territoris respecte al domini castellà, foren reconegudes com a estat per la pau de Münster 1648 Perderen llur denominació en passar sota el domini de la França revolucionària, que les erigí en República Batava
Hemony
Música
Família de fonedors de campanes i carillons neerlandesa d’origen lorenès, en la qual sobresortiren Frans (1609-1667) i Pieter (1619-1680), nascuts a Lévecourt, Lorena, i morts a Amsterdam.
Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres…
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
Colijns de Nole
Escultura
Família d’escultors neerlandesos.
Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos
congregació de Windesheim
Congregació de canonges regulars de sant Agustí, fundada el 1387 a Windesheim, prop de Zwolle (Holanda), per Florens Radewijns, seguidor de Geert Groote, fundador del moviment de la Devotio Moderna
, aprofitant l’oferta feta per un devot, Berthod ten Hove.
El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa
Keyser
Família d’artistes holandesos.
Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra