Resultats de la cerca

Fundat el 1982, restà inactiu en dues etapes, la primera durant uns anys de la dècada de 1980 i la segona entre el 2000 i el 2006 Organitza la cursa cicloturista Aran-Comenges, que ha format part del Circuit Ciclopirineus, i la cronoescalada al Portilló, des del 1989 També collabora en l’organització del triatló de la Vall d’Aran, que s’emmarca en la Challenge Pirineus Sense Fronteres

S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu

Fundat l’any 1965 i conegut per les sigles CEVA, participa en campionats d’àmbit català i estatal d’esquí alpí, esquí de muntanya i esquí artístic i acrobàtic Guanyà dotze campionats de la Lliga Catalana d’esquí i més de seixanta medalles d’àmbit estatal Alguns dels seus membres competeixen en campionats internacionals amb la selecció espanyola Organitza cursos d’iniciació, perfeccionament i competició d’esquí alpí També organitza travesses de muntanya i jornades d’esquí fora de pista Disposa d…

Fundat el 2005 i impulsat per Jaume Castell, participà per primera vegada en la Lliga la temporada 2005-06 El 2007 disputà la semifinal de la Copa del Rei La temporada 2007-08 es retirà de la competició Jugava els seus partits al Palau de Gel de Viella El seu successor fou el Club Hockey Gèu d’Aran, fundat el juny del 2008 i centrat en les categories inferiors

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per…

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Arand’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o…

Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici …

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí…