Resultats de la cerca

Membre del Centre de Lectura de Reus, en presidí la secció excursionista Publicà guies d’itineraris d’excursionisme per les serres de Tarragona Les muntanyes de Prades, El Montsant i serra de la Llena 1930, Del Camp de Tarragona al Delta de l’Ebre 1931 i Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles 1934, juntament amb Josep Iglésies Fou autor dels llibres Les serres encantades 1936, Definició de l’excursionisme 1959 i Memòries d’un muntanyenc 1969, i d’un recull d’articles, L’escampall 1971

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…

S'especialitzà en història i divulgació històrica i en qüestions relacionades amb la documentació gràfica És autor d' Història gràfica de la Catalunya contemporània 1888-1931 , en tres volums, Història gràfica de la Catalunya autònoma 1931-1939 , en dos volums, i Història gràfica de Catalunya sota el franquisme 1939-1975 , obres escrites i publicades del 1972 al 1980 Publicà també Dietari de guerra 1980 Fou un dels fundadors de la revista Historia y Vida , de Barcelona 1968, de la qual fou el redactor en cap Director de diverses realitzacions editorials, collaborà també en La Vanguardia ,…

Cap del departament de cultura de l’ajuntament de Sabadell durant el període republicà, cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i creà i presidí l’entitat Amics del Cinema Crític de cinema i teatre després de la guerra civil del 1936, escriví, entre altres publicacions, els llibres El cine amateur español 1950 i Crónica y análisis del cine amateur español 1965 i fou cofundador i director de la revista especialitzada en cinema amateur Otro Cine A més d’algunes obres de teatre català infantil, publicà Una història de Sabadell per a tots 1981, quarta edició del…

El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l’estudi Sant Llorenç del Munt son passat, son present i venidor 1871

D’entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent 1914, El dolç repòs 1927, Les absències 1936 i El vas transparent 1961 Com a assagista és autor de La nostra expansió literària 1919, Poesia i esnobisme 1954, Carta a una poetessa 1967 i Experiències i reflexions entorn de la poesia 1976

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907 Collaborador…

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món literari…