Resultats de la cerca

És coneguda des del 952 quan part del seu territori fou cedit al monestir de Ripoll Entre el s XII i el XIX hi hagué prop seu l’església de Sant Genís, de la qual només es veu ara el setial

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Situació L’església de Sant Genís de Valldoriola, molt esfondrada, es troba al costat de migjorn del terme municipal L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 41,5 —y 31,6 31 tdg 415316 Per arribar-hi cal dirigir-se al mas de Figueroles, situat prop del límit amb el terme del Brull i de la carretera que va de Seva a Collformic, des d’on cal preguntar per les restes que es troben a prop JAA Història Vista del conjunt de les ruïnes de l’església M Anglada Aquesta església es trobava dins l’antic…

L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola villa Oriola L’any 1044, quan es consagrava…

L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari

L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran…

L’edifici A causa de les moltes reformes que havia sofert l’església al llarg dels segles, i per iniciativa dels habitants del poble, l’any 1985 es van iniciar diverses campanyes de restauració de l’edifici i d’excavació del subsol La informació obtinguda d’aquesta intervenció va permetre establir les diferents etapes constructives del conjunt Del temple preromànic segle X, amb una gran nau rectangular disposada en sentit est-oest, només es conserven les filades del basament dels murs nord i oest, sense vestigis de cap element sustentador de la coberta ni de cap altra mena La construcció…

Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…

Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…