L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer. Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell. El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997; el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola (villa Oriola). L’any 1044, quan es consagrava l’església veïna de Sant Martí de Biure, la vila Oriola era novament un dels límits d’aquesta església parroquial (et de. IIII. in villa Oriola). Les notícies sobre l’església de Sant Esteve són molt tardanes; l’any 1312, en el curs de la visita al deganat del Berguedà, es confirmà la categoria parroquial de l’església de Sant Esteve de Valldoriola. El segle XVIII era ja sufragània de Sant Andreu de Sagàs, juntament amb Sant Martí de Biure i el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.