Resultats de la cerca

La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una explotació de…

Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la…

Situació Antiga parròquia del terme, ara en ruïnes, situada al bell mig del cementiri ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Vallestàvia, en ruïnes, és al mig del cementiri parroquial situat a uns 300 m aigua avall del poble de Vallestàvia, a un nivell molt més baix i també prop del marge esquerre del riu Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Per a arribar-hi cal seguir la carretera D-13, que s’inicia a la vila de Vinçà Vallestàvia es troba al cap de 14 km Del mateix poble —vora la Plaça Vella— surt el camí que, en forta baixada, porta fins el cementiri, on hi…

Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent…

Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya

L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els contrabandistes de…

Mapa de les esglésies del Conflent anteriors al 1300 C Puigferrat Aiguatèbia i Talau Sant Feliu d’Aiguatèbia Sant Esteve de Talau Sant Adrià de Toévol Sant Miquel dels Plans Parròquia de Moncles Arboçols Santa Eulàlia d’Arboçols Sant Salvador d’Arboçols Santa Maria de les Grades Santa Maria de Marcèvol Campome Sant Pere del castell de Paracolls Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc Canavelles Sant Martí de Canavelles Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus Sant Andreu de Llar Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Sant Martí Vell Catllà Sant Andreu de Catllà…

Prop seu hi ha les mines de la Coma , de ferro, explotades fins al final del s XIX