Situació
Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell.
ECSA - A. Roura
El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud. És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 33’ 56” N - Long. 2° 31’ 31” E.
Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13 que surt de Vinçà.
Història
El lloc de Valle Stavia l’any 949 fou cedit al monestir de Sant Germà i Sant Miquel de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya. La possessió fou confirmada, entre els altres dominis de l’abadia de Cuixà, pel papa Agapit II l’any 950 i, posteriorment, pel papa Sergi IV l’any 1011.
La senyoria de Vallestàvia, valuosa per l’explotació del ferro, les mines i les fargues del terme, depenia del cambrer del monestir. Fou mantinguda fins a la fi de l’antic règim.
Les notícies sobre el castell daten del segle XIII. Segons A. Cazes, des de l’any 1255 el lloc de Vallestàvia era fortificat (“sobre el Puig del Castell”) i, segons P. Ponsich, es fa esment d’aquest castell en sengles documents dels anys 1254 (castrum de Vallestavia) i 1297 (“castell de Vallestavia”). A. de Pous inclou l’església parroquial de Vallestàvia entre els castells o torres del Conflent que han estat transformats en esglésies.
Del castell de Vallestàvia, que fou erigit pel monestir de Cuixà, se’n coneixen poques notícies històriques, almenys que hagin estat publicades.
Castell
El nucli del poble de Vallestàvia forma un reduït agrupament molt compacte que s’esglaona pels vessants pronunciats del pujol dominat pel gran i alt edifici de l’església parroquial de Sant Andreu. Aquesta església, en el punt més elevat, va ésser bastida en el lloc que ocupava el castell medieval. El poble de Vallestàvia és, per tant, un exemple d’encastellament. Com en altres llocs, l’església primitiva es troba als afores, en aquest cas a les terres baixes de la vall. Encara té a l’entorn el cementiri parroquial. Originàriament, devia centrar un poblament dispers.
La parròquia actual degué ésser erigida sobre el castell quan aquest ja era obsolet. El temple és d’una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, amb voltes de creueria de tradició gòtica. Per aquest motiu s’ha dit que la seva construcció data encara d’època baix-medieval. Per les característiques de la construcció, i pel fet de significar la destrucció del castell, ens inclinem més aviat a considerar-la força més tardana. La data de 1762 que figura a la portada pot tenir relació amb l’acabament definitiu de les obres, potser iniciades al segle anterior.
La pervivència d’alguns murs del castell no és de gaire fàcil identificació dins el conjunt arquitectònic del temple parroquial. Es detecten en diferents punts de l’exterior de l’edifici.
Al costat de migdia, el pany de parament extern, ara de les capelles laterals, fins a bona alçada pertany a la construcció anterior. És visible des del carrer de l’Església, en una llargada d’uns 12 m, des de la cantonada del sud-oest fins a una sagristia afegida. A la part baixa, elements diversos indiquen que formà part d’una edificació ben diferent de l’actual església: encaixos d’un embigat i mènsules de cobertes d’habitacions desaparegudes.
A la base del mur i d’un contrafort del costat de tramuntana de l’església —visibles des de la Plaça Vella— hi ha uns fragments d’aparells i un tram d’atalussament, i prop d’ells les restes d’uns fonaments, que corresponen també a la construcció preexistent. Els esmentats aparells es mantenen en una alçada màxima d’uns 3 m.
A l’angle nord-oest de l’església i formant com un soterrani d’una de les seves dependències, bé que només accessible per una petita entrada que dona a l’exterior, sobre la Pujada del Castell, hi ha un reduït espai trapezial cobert amb volta de canó. Té rastres d’antigues capes d’arrebossat als murs i a la volta. Tot sembla indicar que es tracta d’una cisterna del castell.
Els paraments que atribuïm a les pervivències del castell són fets a base de blocs de pedra trencats, de diferents mides, amb algunes lloses llargues i primes de pissarra, tot lligat amb morter.
Menys segures com a pertanyents al castell que existia al segle XIII són altres restes, totes un poc separades de l’actual església: vers el sud-est els murs d’un casalot, avui ruïnós, que presenta una petita espitllera; al nord el fragment de mur atalussat que delimita una part de l’esmentada Plaça Vella, i també, a ponent, davant la façana del temple, part dels murs de contenció de la plaça de l’Església.
Bibliografia
- Cazes, s.d.*, pàg. 73
- Marca, 1688, cols. 865 i 981
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 73, pàgs. 292-293
- Ponsich, 1980*, pàg. 125
- Pous, 1981a, pàg. 56
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68