Resultats de la cerca

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

Fundat l’any 2002, disposa d’equips d’atletisme, basquetbol, futbol sala, natació, ciclisme, gimnàstica artística, hoquei, esquí alpí i esquí de fons, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en competicions internacionals Un dels seus esportistes més destacats és Enric Campdelacreu, que guanyà la medalla d’or de tennis de taula al Campionat d’Europa Special Olympics de Varsòvia 2010

Començà a practicar aquest esport el 1981 i competí representant el Club Louis Disputà dos Jocs Olímpics formant part de la selecció estatal de judo, els de Barcelona del 1992 dues derrotes i els d’Atlanta del 1996 dues victòries i dues derrotes Assolí la tercera posició en els Campionats d’Europa absoluts en categoria 72 kg 1994 També fou subcampiona d’Europa júnior en categoria 66 kg 1986 Es proclamà dues vegades campiona estatal absoluta en categoria 72 kg 1993, 1994 i tres cops subcampiona d’Espanya en aquesta mateixa categoria 1989, 1990, 1995 Participà en diversos torneigs…

Aconseguí el títol de campió d’Espanya sis vegades 1996-2001 També es proclamà diversos cops campió de Catalunya en les modalitats de lluita lliure olímpica i grecoromana Participà en dos Mundials de lluita 1995, 1999 També disputà sis edicions dels Campionats d’Europa entre el 1994 i el 2000, i assolí la dotzena posició a Varsòvia el 1997 Fou setè classificat als Jocs Mediterranis celebrats a Bari 1997 Participà en la fase de classificació dels preolímpics de Sydney 2000 Competí en diversos trofeus internacionals, com el torneig Henry Deglane 2001, 2002, 2003 Compaginà l’alta competició amb…

Es formà a les categories inferiors de la Real Sociedad Debutà a primera divisió la temporada 1980-81 i guanyà dues Lligues 1981, 1982, la Copa del Rei 1987 i la Supercopa d’Espanya 1988 El 1988 fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on començà com a davanter centre i després passà a migcampista Formà part de l’anomenat Dream Team , que fou campió de Lliga quatre temporades seguides 1991-94, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de la Copa d’Europa 1992 En aquesta última competició marcà un gol decisiu a Kaiserslautern També guanyà la Supercopa d’Europa 1992 i quatre Supercopes d’…

Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…

Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…