Resultats de la cerca

Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs 1983 El…

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà…

Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria,…

Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix una setantena…

Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…

Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens…

Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma s V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al s IX La bona tradició manuscrita és dels s IX-XII Hom hi empra lletres, punts i…