Resultats de la cerca

Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira …

Treballà en diversos indrets veneçolans Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones 1738

Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 Fou assassinat pels caribs Escriví, en català, un llibre de profecies per als anys 1668-1720, prohibit per la inquisició el 1706

Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús  i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per…

Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures

Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià de Canet de Mar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925

Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…

Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les Filipines, a…