Resultats de la cerca

És el jaciment de mineral de ferro més important de Veneçuela Fins el 1948 fou conegut per Cerro La Parida

Té l’aeroport internacional de la Veneçuela central Caracas, i és un important centre comercial

La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial teixits, arts…

Segons la Declaració de Caracas, el document fundacional, el seu objectiu és fomentar el desenvolupament econòmic regional coordinadament i combatre la pobresa, especialment a causa de les repercussions de la crisi econòmica i financera global iniciada el 2008 Entre els objectius fundacionals s’esmenten també la lluita contra el narcotràfic i el canvi climàtic En formen part tots els estats llatinoamericans i caribenys i, a diferència de l' Organització dels Estats Americans OEA, organització amb uns objectius similars, no inclou els EUA i el Canadà i, en canvi, sí que en forma part Cuba En…

Comunica amb el golf de Veneçuela per un canal d’uns 50 km de longitud Amb uns 14 000 km 2 d’extensió, és un dels més grans del món i el més gran de l’Amèrica del Sud La profunditat màxima és de 50 m Les seves costes són baixes i pantanoses Hi ha importantíssims jaciments de petroli, amb més de 4 000 pous Els ports principals són Maracaibo, a l’W, i Alta Gracia i Puerto Miranda, a l’E

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Estudià composició amb Vicente Emilio Sojo, i guitarra amb Raúl Borges, a Caracas Fou el continuador d’una tradició de valsos veneçolans que té els orígens en la segona meitat del segle XIX La seva obra es caracteritzà pel nacionalisme, utilitzant, a més, recursos impressionistes Escriví bastant música per a guitarra, entre la qual destaca el seu Concert per a Guitarra 1956 La seva producció inclou, a més, el poema simfònic Cantacharo i diverses simfonies i cançons

Extrem, arribà a les categories inferiors del FC Barcelona de jove, procedent del Tenerife, i es proclamà campió d’Europa sub-19 i sub-21 amb la selecció espanyola Pertanyent a la plantilla del Barcelona B, debutà amb el primer equip al final de la campanya 2008-09 Les dues següents 2009-11 formà part del primer equip i guanyà dues Lligues, una Lliga de Campions 2011, una Copa del Món de clubs 2009, una Supercopa d’Europa 2009 i dues Supercopes d’Espanya La temporada 2011-12 fou traspassat a l’Sporting de Lisboa

A París publicà Sensaciones de viaje 1896, amb la qual obtingué la medalla d’or de l’Academia Venezolana Políticament, collaborà amb la dictadura de JVGómez 1909 En la seva obra, de caràcter costumista, reflectí una concepció aristocratitzant i esteticista, impregnada de la seva formació francesa Conreà el castissisme amb un castellà musical, pictòric i barroquista Són obres seves Confidencias de Psiquis 1897, Cuentos de color 1898, Sangre patricia 1902, Camino de perfección 1910 i Entre las colinas en flor 1935

Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’…