Resultats de la cerca

Formada al Club Escacs La Colmena, començà a destacar de ben jove, quan es proclamà campiona de Catalunya sub-10 2002 Posteriorment, guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2007 Ha format part de la selecció catalana

Signà amb el pseudònim de Felip Palma Formada dins la Renaixença, aconseguí el Modernisme Publicà les narracions Asprors de la vida 1904, la novella La caiguda 1907 i, en teatre, L’enrenou del poble 1909, Isolats 1909 i La força del passat 1911

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’"El Poble Català” i collaborà a “El Matí”, “La Vanguardia”, etc Poeta d’arrel maragalliana, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, L’hora tranquilla 1914 i Totes les cordes 1920 En teatre, Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919, i la novella La germana 1921 Traduí obres d’Andersen, Maeterlinck, Lamartine i Musset, i publicà les rondalles La nau de veles d’or 1925

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…

Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920 Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus

El 1940 emigrà, amb la seva família, a la República Dominicana Es dedicà a l’escultura, i el 1942 inaugurà, amb un grup d’estudiants, l’Escuela Nacional de Bellas Artes on, més tard, exercí com a professor d’escultura Posteriorment, treballà també com a professor de disseny i decoració a la Universidad Nacional Pedro Henríquez Ureña Dins de la seva obra, cal destacar diversos monuments importants Héroes del 10 de Marzo , a Azúa, Plaza de la Trinitaria a Santo Domingo, Duarte , també a Azúa, i El cercado , a San Juan de la Maguana, entre d’altres Treballà en ferro, bronze i fusta i també féu…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a “El Matí”, La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les rondalles La nau de…

Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i se-guint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a “Joventut”, i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i pòstumament “La…

Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde  i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments