Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Josep Antoni Arnautó
Literatura catalana
Religió
Escriptor.
Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa…
,
Vicent Barrera i Carapuig
© Família Barrera
Escultura
Escultor.
Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres
Eulàlia
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de…
Joaquima Santamaria i Ventura
© Família Fàbregas i Santamaria
Literatura catalana
Escriptora, coneguda literàriament com Agna de Valldaura.
De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular , L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers 1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille, Ridolta aplech de poesias 1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…
,
Henri Rousseau
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès, anomenat també le Douanier
.
A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb…
Josep Serra i Janer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, ha publicat Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, ha estat aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l' Oratori de Nadal 1966 També…
Genís Fira
Literatura
Autor d’una Resposta poètica a Narcís de Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola
Lluís Alcanyís
Catedràtic de medicina.
Formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan s XV, partidària d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’actitud i l’obra d’Alcanyís fou decisiva per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia a la universitat 1501-02 Fou autor d’un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, aparegut vers el 1490 reeditat el 1914, probablement la primera obra mèdica impresa a València Una composició poètica…
Rik Wouters
Escultura
Pintura
Escultor i pintor belga, fill d’un tallista.
Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…