Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
verge consagrada
Cristianisme
Religiosa, monja.
La cerimònia de la professió —inspirada en les noces—, s’anomena justament consagració de verges
verge
Cristianisme
Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat.
germana de la beata Verge Maria del Mont Carmel del tercer orde dels carmelitans
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Cabdet el 1891 per Elisea Oliver i Molina i Ciril Font, dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament; té 29 convents als Països Catalans.
Mare de Déu de les Neus
Cristianisme
Advocació mariana d’origen romà, derivada de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada que, segons tradició, indicà en temps del papa Liberi (352-366) el lloc on havia d’ésser construïda la basílica.
Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la tenebra i…
Llúcia
Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
puritat
Cristianisme
Puresa, especialment la de la Verge Maria.
En aquest sentit hom troba aquest mot en les denominacions La Puritat de València, Capella de la Puritat , a Mallorca, etc
Anna
Santa Anna amb la Verge, el Nen i un donant, en una pintura alemanya anònima del 1515
Museu Thyssen-Bornemisza
Cristianisme
Mare de Maria segons el protoevangeli apòcrif de Jaume (segle II).
La seva festa se celebra el 26 de juliol
Josep Català
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot, doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària