Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Zumaia
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la façana cantàbrica, a la desembocadura del riu Urola.
Ramaderia bovina Port pesquer Indústria metallúrgica Municipi turístic Fou fundat al 1358 amb el nom de Villagrana de Zumaya Hi destaca la casa del pintor Ignacio Zuloaga, l’església de Sant Pere, d’estil gòtic i les ermites de la Verge d’Arritokieta i de Sant Telm Altres edificis d’interés són el palau renaixentista d’Olázabal i la casa d’Aguirre
Capella
Municipi
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Isàvena, entre Graus i Llaguarres
(Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella.
L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles Inclou també el…
Boltanya
Municipi
Municipi d’Aragó (Osca) a Sobrarb, situat a la vall del riu Ara.
És l’actual capital de Sobrarb En època romana era un municipi municipium Boletanum afiliat a la tribu galèria, i a l’alta edat mitjana era el centre del territori de Boletània L’església parroquial Collegiata de Sant Pere de Boltanya és un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès amb nombrosos elements renaixentistes Hi destaca la volta de creueria i guarda el cadirat barroc del cor del monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan , del segle XVII A la vila hi ha les restes del castell segle XI i de la muralla medieval Als afores hi ha el monestir de la Verge del Carme,…
Pinya de Rosa
Espai natural
Paratge de la Costa Brava al municipi de Blanes, situat entre la urbanització de Sant Francesc, cala Treumal i Santa Cristina.
Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1000 m de costa Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa , promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excellent adaptació al clima mediterrani Destaquen especialment les cactàcies, la collecció de les…
Sant Cristòfol de Tavertet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica situada al nucli del poble de Tavertet.
L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…
Anglès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat a la riba dreta del Ter i de la riera d’Osor, tributària d’aquell.
Situació i presentació Limita també amb els municipis d’Osor W, Brunyola S i SE i Bescanó E, aquest últim pertanyent a la comarca del Gironès A la banda de ponent el territori és accidentat pels contraforts del massís de les Guilleries, que en aquest indret culminen a la muntanya de Santa Bàrbara, de 854 m d’altitud, a l’extrem SW del municipi Una gran part del sector muntanyós és cobert de boscos de pins, alzines, roures i castanyers, i a la vora del Ter abunden les plantacions d’arbres de ribera El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Anglès, diversos veïnats com el del Cuc, el de la…
Hostalric
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la vall de la Tordera, a l’esquerra del riu, a la confluència amb la riera d’Arbúcies.
Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…
Tavertet
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, a frec de la cinglera homònima Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el…