Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Bancaixa
Antiga entitat financera amb seu a Castelló, una de les més importants del País Valencià.
L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província…
Robert Fernández Bonillo
FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Robert.
Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira…
Bellver
Escultura
Família d’escultors.
Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de…
pla Redó
Caseria
Partida
Partida i caseria (6h diss [1970]) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), al límit amb el terme de Betxí.
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
calvari
Cristianisme
Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió i situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, sovint prop d’una població, on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió.
Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-…
Vicent Enrique i Tarancón
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàtic.
Fill d’una família obrera, féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València Sacerdot 1929, treballà en l’Acció Catòlica espanyola, i fou arxipreste de Vinaròs 1938, bisbe de Solsona 1945-64, d’Oviedo 1964-69, arquebisbe de Toledo 1969-71 i de Madrid 1971-81 Fou president de la Conferència Episcopal Espanyola 1974-1981 Partidari d’una Església més oberta i independent del poder civil, tingué un paper cabdal per a desvincular l’Església del franquisme i obrir el diàleg entre els diferents sectors polítics El 1981 renuncià als seus càrrecs per raons d’edat i es retirà a…
Ramon Monton i Lara
Literatura catalana
Narrador.
Germanista i traductor, ha collaborat com a crític literari, comentarista musical i corresponsal de guerra en diversos mitjans de comunicació En narrativa, ha publicat Inversemblances i fantasies 1993, premi Vila de Perpinyà, Els contes del llop 1996, premi Lola Anglada de literatura infantil 1995, Històries d’amor i dissolució 1999, premi Prosa de Ficció Sant Just Desvern 1998, El silenci de les sirenes 2001, premi Calldetenes 2000, La revolta dels moribunds 2002, premi Vila de Teulada 2001, La pàtria dels coribants 2004, premi Ciutat de Vila-real…
Joan Capdevila i Méndez
© FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL / MIGUEL ÁNGEL TABERNERO
Futbol
Futbolista, conegut com Capdevila.
Defensa lateral esquerre que s’inicià a la Unió Esportiva Tàrrega La temporada 1996-97 s’incorporà al segon equip del RCD Espanyol i la temporada 1998-99 debutà amb el primer equip Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2000 i el Deportivo de la Corunya 2000-07, amb el qual guanyà dues Supercopes 2000, 2002 i una Copa del Rei 2002 També ha jugat amb el Vila-real 2007-11, el Benfica 2011-12, de nou amb l’Espanyol 2012-14, amb l’equip indi NorthEast United FC 2014-15, el belga Lierse SK 2015 i l’andorrà Futbol Club Santa Coloma des del 2016 Al final de la…
,
el Colador
Barri
Barri obrer del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a 2 km de la vila, sobre la carretera de Vila-real.
Fou bastit als anys cinquanta i seixanta, vinculat a la indústria del taulell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina