Resultats de la cerca

Membre de les societats de caçadors La Marta, de Martorelles, i El Vilosell Lleida, amb les quals practica la caça del tord i de la perdiu roja També és soci del Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, el qual representa en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting En la primera especialitat, guanyà la Copa de la Generalitat i tres Campionats de Catalunya 1977, 1984, 1988 absoluts, i tres més en les categories veterans 2001, 2005 i superveterans 2010 En aquestes darreres categories ha estat cinc cops campió d’Espanya de recorreguts de caça i tres de compak…

Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…

L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de Cervià va ser parallela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman Malauradament…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària…